L’exposició TEXT [NO TEXT] Llibres i publicacions d’artista. Col·lecció Universitat Politècnica de València, comisariada per Antonio Alcaraz Mira, tindrà lloc a la Sala d’Estudi General del Centre Cultural La Nau, del 19 de novembre de 2019 al 12 de gener de 2020.  La inauguració serà a les 19 hores del dimarts 19 de novembre de 2019.

Va ser al principi de la dècada de 1960, la mateixa dècada en què es va formular l’art conceptual, quan va sorgir un enfocament realment diferent tant en la concepció dels llibres d’artista com en la realització i en la forma de distribució d’aquests.  En aquest període, el llibre va ocupar un lloc central en la producció de rellevants artistes contemporanis i, al seu torn, va ser motiu de teories crítiques sobre l’autoria –o, millor dit, la falta d’autoria–, l’eliminació en el llibre del text o la imatge i –no menys important– sobre l’impacte de les noves tecnologies en la producció massiva de l’obra d’art.

Els artistes que van decidir treballar amb el llibre com a suport plàstic van assumir que les seues publicacions, a més d’actuar com a producte artístic, funcionarien com a instruments purament comunicatius que es produïen pels sistemes més econòmics i serien fàcils d’aconseguir. Es van llançar a treballar amb les tècniques i els processos d’impressió aleshores més avançats, la reproducció de fotografia en blanc i negre per mitjà de l’òfset o la Xerox, que els permetia fer-ne edicions nombroses de manera ràpida i a baix cost. I, segons aquests criteris, es van allunyar radicalment de les produccions anteriors, els anomenats livres d’artiste o llibres il·lustrats, així com de qualsevol dels altres compromisos d’artistes que van utilitzar el llibre en la primera meitat del segle XX.

En les primeres dècades del segle XX, que corresponen al període de les denominades avantguardes històriques, els moviments artístics van treballar amb la intenció de distanciar-se de l’academicisme del XIX i van buscar nous mitjans d’expressió, i així van descobrir en el llibre un vehicle ideal per a aconseguir els seus objectius. El llibre va anar transformant la funció que exercia com un contenidor de paraules, d’idees, de comunicació i els artistes lentament hi van anar introduint altres llenguatges vinculats a les arts plàstiques. La innovació en l’arquitectura del llibre i la utilització de materials fins al moment no relacionats amb l’edició provoquen en l’espectador una nova experiència que, a vegades, pot deixar en un segon pla el contingut del text o fins i tot prescindir-ne. En aqueix període, a més del llibre, van exercir un paper fonamental els cartells i altres materials publicitaris.

El llibre i les publicacions d’artista en les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX, recollits en el conjunt de la producció d’artistes com Ed Ruscha, Dieter Roth, John Baldessari, Sol LeWitt, Bruno Munari, Christian Boltanski, Bernd & Hilla Becher, Hans-Peter Feldmann, o Lawrence Weiner, per citar-ne alguns dels mes rellevants, no sols van instaurar el suport lliure com un mitjà perfectament homologable en l’art contemporani, sinó que, a més –fent honor a la seua naturalesa–, van oferir una lectura fonamental del perfil propi del Fluxus, el minimalisme o l’art conceptual.

Els principals museus i centres d’art contemporani han completat les seues col·leccions d’art amb documentació i publicacions d’artista a causa de la rellevància d’aquest material a l’hora d’oferir una visió completa de la producció artística de molts dels autors citats.